Creiem que el teatre va emergir com un ritual de corporalització; un esdeveniment que tenia com a objectiu compartir coneixement, però no d'una manera descriptiva, sinó com a experiència física, somàtica; de forma transcendental.
Com a companyia, invertim molt en una recerca que té com a objectiu trobar aquest canal comunicatiu: cos a cos. En oferir un treball artístic que toqui l'espectador de manera honesta i profunda, real, doncs creiem que aquest és el valor singular i únic que aporta el teatre: arribar profund, on les coses passen veritablement.
Als anys 60, visionaris com Asimov, Bradbury, K. Dick van imaginar un futur en què les màquines dominarien la humanitat. Arribats al futur, potser som nosaltres qui hem acabat sotmetent-nos a les elles; cedint-los-hi el nostre poder de decisió, abandonant la nostra intuïció a canvi d’immediatesa i comoditat; o oblidant, en la virtualitat, les qualitats que ens diferencien com a humans —l'empatia, la compassió, l'amor— i esdevenint, nosaltres, així, màquines.
