Tallers
El Cos Conscient
El Cos Conscient explora el cos somàtic a través de la respiració, la tensió i la relaxació, la identificació de reaccions pròpies, així com la investigació de pors, creences i limitacions físiques i mentals, individuals i comuns, amb l’objectiu de trobar un cos lliure, flexible, present i sensible, a la vegada que sòlid i segur de sí mateix. Només des d’aquest cos, serem capaços d’oferir un treball genuí, intens, carregat d’emoció i veritat, a la vegada que enormement gratificant, per l’espectador i per a un mateix.​
1. Tensió
El cos reflexa l’estat intern, emocional i mental, d’una persona. Si estem preocupats, estressats o espantats, el cos esdevé tens i expressarà inevitablement aquesta tensió. Si estem tranquils, segurs, en silenci, el cos es relaxa i esdevé present, atractiu, sorprenent i poètic en el seu moviment i en les seves respostes.
El cos és un camí molt valuós i únic per treballar qualsevol aspecte somàtic de l’intèrpret a escena. Un cos relaxat ens permetrà accedir a tot el nostre registre físic i emocional amb facilitat. Podrem comprendre i situar-nos en les circumstàncies escèniques sense esforç. Accedirem a una qualitat de treball en què transitarem amb fluïdesa d’un estat emocional al següent. Un cos flexible, obert, és capaç d’adaptar-se i respondre a qualsevol estímul o esdeveniment de forma àgil, vertadera, intensa i sorprenent, per al públic i per a un mateix.
En aquest taller aprendrem com relaxar el cos profundament i les implicacions d’aquest treball a nivell mental i emocional. També tindrem un tast de la rellevància d’un cos relaxat per a l’hora d’esdevenir intèrprets permeables, tous, sensibles, i com d’importants rellevants són aquestes qualitats a l’hora de transformar-nos, habitar i viure, plenament i sense esforç, la nostra vida escènica.
“When the actor’s instrument —his body— is tuned by exercises,
the wasteful tensions and habits vanish. He is then ready to open himself
to the unlimited possibilities of emptiness. But there is a price to pay:
in front of this unfamiliar void there is, naturally, fear.”
​
Peter Brook
2. Reaccions
Davant d’un repte, el cos, de forma natural, es tensa. La ment s’accelera. La nostra atenció queda parcial o totalment paralitzada per creences, conclusions i expectatives que tenim sobre nosaltres mateixos. La por ens inunda.
​
En aquest taller investigarem aquest fenomen que anomenarem reacció. Treballarem reaccions comuns que experimentem quan pugem dalt d’un escenari, identificant el conjunt de tensions, creences i emocions que les conformen. A continuació, escollirem una reacció principal que ens identifica i afecta de forma rellevant i aprendrem com aturar-la.
​
Aturar una reacció ens permetrà alliberar no només les tensions físiques associades, sinó també les emocions, creences i limitacions perceptuals que la conformen. Si la meva reacció dominant és que no sóc prou bo, tindré l’oportunitat, ni que sigui per uns moments, d’experimentar-me sense el pes físic i emocional, sense la limitació mental, que aquesta reacció crea en la meva experiència.
Aturar una reacció aporta una experiència semblant a treure’s un pes de sobre: tota l’energia invertida en sostenir la reacció queda alliberada. El cos recupera la lleugeresa, agilitat i creativitat, que li són pròpies. El cap esdevé lliure de conclusions i limitacions instal·lades. S’obre un nou registre de possibilitats físiques, escèniques i personals, que potser mai abans havíem contemplat.
“This feeling that you’re no good, which is a holdover
from way back when you were an infant,
can be a potent force in your acting.”
Yoshi Oida
3. Atenció
Una de les funcions somàtiques més determinants a l’hora de definir qui som i com actuem és la nostra atenció. És a través de l’atenció que puc entendre en profunditat les meves circumstàncies escèniques i trobar l’estat emocional que correspon al meu personatge. Serà a través de la meva atenció que podré percebre cada moment, cada nou estímul, amb sensibilitat.
Només des d’una atenció unificada seré capaç de ser plenament a escena i esdevenir plenament el meu personatge. L’atenció és la clau que marca la diferència entre fer i pretendre — the reality of doing. Una bona atenció és, potser, la qualitat més important que caracteritza un excel·lent intèrpret.
Una atenció no unificada —fragmentada en diversos objectes d’atenció— farà que part de la meva energia quedi diluïda en aspectes sovint perjudicials per al propi treball escènic: reflexions, creences o l’observació i crítica de mi mateix. Una atenció fragmentada es fa evident en el nivell de presència de la persona, en la profunditat emocional que és capaç d’assolir, així com, especialment, en la seva habilitat per adaptar-se de forma àgil i creativa a l’escenari.
Abordarem el fenomen de l’atenció des de diferents perspectives, amb exercicis que ens permetran conèixer, controlar i aprofundir el nostre nivell d’atenció. L’exploració de tècniques de meditació, estàtica i en moviment, ens ajudarà a comprendre el funcionament d’aquesta habilitat essencial per a assolir un treball escènic vertader, intens, sorprenent i creatiu.
“The seed to the craft of acting
is the reality of doing.” ​
​
Sanford Meisner
4. El Fluxe Creatiu
A occident, associem sovint la consciència amb una funció o fenomen que té lloc a la nostra ment. Tanmateix, si prestem atenció a moltes situacions de la vida, observarem que, de vegades, sabem coses sense haver-les pensat abans — sovint, fins i tot, sense ni tan sols entendre-les. És el que s’anomena coneixement intuïtiu. En anglès, embodied knowledge.
​
En aquest taller explorarem la capacitat del cos de percebre i entendre el seu entorn. Investigarem la hipòtesi de que el cos pugui tenir consciència de la seva existència més enllà de la intervenció de la ment. L’objectiu no serà cap altre que guanyar confiança i experiència en l’ús d’una habilitat que tots tenim i que obre les portes a un treball escènic d’una qualitat i sensibilitats singulars.
Esdevenir conscients de la consciència del cos ens ajudarà a abandonar el control mental, permetre la incertesa, i accedir a tot el potencial perceptiu i sensitiu del nostre cos. Accedir a aquest potencial ens permetrà endinsar-nos en els misteris de la creativitat, fer les primeres passes cap a un treball escènic nou i sorprenent, immensament gratificant, tant per a l’espectador com per a un mateix.
“When I’m at my best, I don’t even know what the next line is.
It doesn’t matter how familiar I am with the script. I have to put myself
in a place where, like the character, I have no idea what I’m going
to say next. And then the words come. But it’s a very risky place to be.”
​
Meryl Streep